Es diu Mimiko.. però potser li canviem el nom per Bestiola
Archive for abril, 2008
unes quantes coses
Ara que ho veig, l’únic que he escrit aquí últimament són els llibres que he llegit, i no és pas que sigui l’únic que faci però puc donar les gràcies a la xarxa ferroviaria per fer que els viatges siguin eterns i, per tant, pugui llegir-hi molt. Aquests dies he començat (per tercera vegada) Retrat de l’artista adolescent, de James Joyce. La Marissa ja m’ho deia que el sr. Joyce escrivia d’una manera molt peculiar, però em pensava que no seria per tant.. el cas és que alguns trossos he de llegir-los un parell de vegades perquè no sé què coi hi està dient. I aquest és un exemple:
Aquesta imatge li desvetllà una besllum de l’estranya i obscura caverna de la meditació, però va apartar-se’n immediatament, car sentia que no era encara l’hora d’entrar-hi. Però aquella ombra de la indiferència del seu amic semblava expandir en l’aire que l’envoltava una tènue i mortal exhalació; i, de sobte, va adonar-se que anava mirant, a dreta i esquerra, de l’un a l’altre mot fortuït que anava sorgint, i es meravellava nèciament que fossin tan quietament buidats de tot sentit actual, fins que àdhuc el rètol més insignificant d’una botiga lligà el seu esperit com amb els mots d’un embruix, i la seva ànima va marcir-se, sospirosa i antiga, mentre ell anava per una ruta que travessava munts de paraules mortes.
doncs això, que no s’entén un borrall!
També últimament he entrat en la dinàmica d’anar a concerts gratuïts i participar en concursos diversos. De moment m’ha tocat un lot de discos de Pupilo Records i unes entrades per a la presentació del PopArb d’aquest dimarts.. i a veure si cau alguna cosa més!
I m’he comprat una cantimplora xulíssima de color vermell.
2008×11 – Manuel de Pedrolo: Acte de violència
Títol: Acte de violència
Autor: Manuel de Pedrolo
Editorial: Edicions 62
Any de publicació: 1961
Pàgines: 266
Data inici: 20/4/2008
Data Final: 22/4/2008
«En elfons jo sóc un aspirant a utopies» deia no fa gaire en Pedrolo en parlar de la seva obra o, més concretament, d’algunes de les seves obres. Devia pensar també en aquest llibre que, amb un altre títol, li va valer el premi Prudenci Bertrana en la seva primera convocatòria. Acte de violència és la recreació dinàmica i sostinguda d’una ciutat que viu unes jornades sense precedents: una estranya solidaritat va guanyant els ànims dels seus habitants, els quals, sense haver-se posat d’acord, obeint una consigna anònima i senzilla, instauren una situació que els permetrà de conquerir la llibertat sense vessaments de sang. No hi ha d’haver cap acte de violència; ningú no l’ha previst, ningú no l’ha desitjat… Però aleshores, de cop i volta, quan una «altra» utopia ja està a punt de realiztar-se, un home s’ha d’encarar amb l’amenaça d’un futur que durà noves lluites, nous terrors, noves mortaldats. Un nou Mussolini projecta una segona marxa sobre Roma…
2008×10 – Josep Pla: El quadern gris
Títol: El quadern gris
Autor: Josep Pla
Editorial: Destino
Any de publicació: 1966
Pàgines: 505
Data inici: 25/3/2008
Data Final: 20/4/2008
«Amb a penes vint anys, Josep Pla accedeix als cercles socials de la Barcelona noucentista. Després d’abandonar els estudis de Medicina i començar els de Dret, prefereix nodrir-se dels estímuls que troba fora de les aules universitàries. Les suggeridores persones que coneix a l’Ateneu Barcelonès l’introdueixen a prendre consciència de les seves inquietuds davant la vida. Per mitjà d’un dietari, Pla retrata llavors tant el món de l’Empordà del qual prové com el seu entorn a la gran capital, a partir d’una mirada que configura la seva personalitat.
La millor mostra del personal realisme novel.lat de Pla, El quadern gris, transcorre del març del 1918 al novembre de 1919, tot i que l’autor en va fixar la seva versió definitiva el 1966, amb prop de setanta anys. D’aquesta manera, el seu dietari de joventut constitueix una creació de maduresa, qualificada com una obra imprescindible de la literatura catalana del segle XX».
paradojas
No deja de parecerme curioso que en el tren, debajo del cartel
martillo rompecristales
aparezca el texto
romper el cristal para acceder al martillo
merengue de la fi del món
dels pots de colacao sortiran exèrcits mutants d’escamarlans asassins…
Siguen perdidos
Avui he passat bona part de la tarda buscant el CD de la primera temporada de Lost. I no la busco perquè tothom se la mira ni per anar a la moda.. Ahir vaig tenir la recomanació definitiva: la Mariana em va dir que hi està enganxadíssima. Però no parlo de la marianna que és a França menjant croissant, no.. la Mariana original! I clar, a mi si m’ho recomana una persona tan fantàstica no puc fer altra cosa que mirar-me la sèrie. Però noi, avui els astres no estaven alineats i no he estat capaç de trobar el CD.. o sigui que segueixen perdidos
Això sí, a les caixes que tinc al garatge de casa hi he trobat:
El mono karateka
Una moneda de 50 cèntims de’n Francu
Un caramel de coloraines
Un llàpis d’ikea (dedicat, altantu!)
La tecla +/- de la calculadora
la xapa del poparb
i mil trastos més!
casualidades..
Hay quién me pregunta el porqué de mi regreso y en realidad no hay ningún motivo concreto. Puede que, al fin y al cabo, todo haya sido un cúmulo de casualidades…
Hace ya rato que intento insertar una canción aquí con goear pero no lo consigo.
En fin, era esta
Déjame vivir con alegría.. 