Archive for junio, 2011

2011×13 – Narcís Oller: L’Escanyapobres

Títol: L’Escanyapobres
Autor: Narcís Oller
Editorial: Edicions 62
Pàgines: 131
Data inici: 29/5/2011
Data Final: 8/6/2011

«Com Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà, Narcís Oller (1846-1930) és un dels noms clau de la Renaixença. És l’escriptor que posa al dia la nostra novel·la, empeltant-la dels corrents narratius més avançats del moment, sota el mestratge del realisme i el naturalisme francesos. La Papallona (1882) va ser un èxit internacional, i amb L’Escanyapobres (1884) Oller va reeixir a treure’s de sobre el llast del romanticisme. A La febre d’or (1890-2) va descriure la burgesia barcelonina, a La bogeria va tocar el tema naturalista del determinisme hereditari i a Pilar Prim (1906) fa un pas cap a la novel·la psicològica. Oller també va escriure diversos reculls de contes i unes Memòries literàries (1962, pòstumes)».

Anuncios

Leave a comment »

2011×12 – Josep M Espinàs: I la festa segueix

Títol: I la festa segueix
Autor: Josep M Espinàs
Editorial: La campana
Pàgines: 174
Data inici: 24/5/2011
Data Final: 28/5/2011

«El temps va passant, però la festa segueix. Amb aquesta afirmació vital acaba Josep M. Espinàs el pròleg d’aquest llibre.
En l’obra literària d¡Espinàs hi hauna línia «memorialista», al llarg de la qual parla de les seves experiències personals i del món que les envolta. S’hi inclouen sens dubte El nen de la plaça Ballot, El teu nom és Olga i Inventari de jubilacions, publicat quan l’escriptor va fer 65 anys i del qual Joan F. Mira va dir: «Me l’he llegit i rellegit, i he intentat aclarir perquè aquest llibre em fa pensar tant.»
Després, havent passat dels 73 anys -expectativa de vida estadísticament previsible-, va escriure Temps afegit, un document íntim i literari subtitulat «Com un autoretrat», amb gran acceptació per part de la crítica i els lectors.
Ara, l’autoretrat es consolida amb I la festa segueix. Amb 82 anys publica un text ple d’observacions i reflexions sobre els fets de la vida -la de la societat i la seva- exposades amb precisió, profunditat i una calma lluminosa.
A cada prosa s’hi pot trobar aquell accent personal, aquella agudesa -a vegades amb un to irònic- i aquella qualitat humanística que el defineixen com un dels escriptors més coherents del nostre temps.
I la festa segueix. També per als seus lectors».

Leave a comment »