Des de dijou i fins dijun seré a Dijon
Títol: El libro de los abrazos
Autor: Eduardo Galeano
Editorial: Siglo XXI
Any de publicació: 1989
Pàgines: 259
Data inici: 5/5/2008
Data Final: 8/5/2008
Títol: Les cosmicòmiques
Autor: Italo Calvino
Editorial: Edicions 62
Any de publicació: 1965
Pàgines: 174
Data inici: 24/4/2008
Data Final: 2/5/2008
Les cosmicòmiques és un conjunt de relats fantàstics i plens d’humor, protgonitzats per un tal Qfwfq, del qual no sabem ben bé què és, ni tan sols si és un home. Com molt encertadament va escriure Jordi Mestres a El temps:«El genial escriptor italià ens ha acostumat a meravellar-nos sempre amb narracions on l’originalitat i la imaginació creadora són elements característics i definidors. I, evidentment, no havia de ser una excepció en conrear aquest gènere anomenat ciència-ficció».
Títol: Retrat de l’artista adolescent
Autor: James Joyce
Editorial: Edicions 62
Any de publicació: 1916
Pàgines: 265
Data inici: 19/4/2008
Data Final: 4/5/2008
«Retrat de l’artista adolescent és la novel·la de formació de Stephen Dedalus, personatge central en la narrativa de Joyce i en certa manera l’alter ego de l’autor. En aquesta obra, James Joyce descriu la infantesa i l’adolescència del seu heroi, un jove irlandès d’origen molt humil però amb grans inquietuds intel·lectuals que malda perquè la misèria familiar i l’educació catòlica no ofeguin la seva vocació literària. Joyce assaja aquí les tècniques i defineix la poètica que portarà a la seva culminació amb l’Ulisses: l’estil indirecte lliure, l’anivellament del mundà i l’erudit, la concepció musical de la prosa i, sobretot, l’epifania. Retrat de l’artista adolescent continua sent un llibre de culte i iniciació per tots aquells que volen ser escriptors, i sens dubte una obra de lectura imprescindible per qui vulgui entendre la modernitat».
Ara que ho veig, l’únic que he escrit aquí últimament són els llibres que he llegit, i no és pas que sigui l’únic que faci però puc donar les gràcies a la xarxa ferroviaria per fer que els viatges siguin eterns i, per tant, pugui llegir-hi molt. Aquests dies he començat (per tercera vegada) Retrat de l’artista adolescent, de James Joyce. La Marissa ja m’ho deia que el sr. Joyce escrivia d’una manera molt peculiar, però em pensava que no seria per tant.. el cas és que alguns trossos he de llegir-los un parell de vegades perquè no sé què coi hi està dient. I aquest és un exemple:
Aquesta imatge li desvetllà una besllum de l’estranya i obscura caverna de la meditació, però va apartar-se’n immediatament, car sentia que no era encara l’hora d’entrar-hi. Però aquella ombra de la indiferència del seu amic semblava expandir en l’aire que l’envoltava una tènue i mortal exhalació; i, de sobte, va adonar-se que anava mirant, a dreta i esquerra, de l’un a l’altre mot fortuït que anava sorgint, i es meravellava nèciament que fossin tan quietament buidats de tot sentit actual, fins que àdhuc el rètol més insignificant d’una botiga lligà el seu esperit com amb els mots d’un embruix, i la seva ànima va marcir-se, sospirosa i antiga, mentre ell anava per una ruta que travessava munts de paraules mortes.
doncs això, que no s’entén un borrall!
També últimament he entrat en la dinàmica d’anar a concerts gratuïts i participar en concursos diversos. De moment m’ha tocat un lot de discos de Pupilo Records i unes entrades per a la presentació del PopArb d’aquest dimarts.. i a veure si cau alguna cosa més!
I m’he comprat una cantimplora xulíssima de color vermell.
Títol: Acte de violència
Autor: Manuel de Pedrolo
Editorial: Edicions 62
Any de publicació: 1961
Pàgines: 266
Data inici: 20/4/2008
Data Final: 22/4/2008
«En elfons jo sóc un aspirant a utopies» deia no fa gaire en Pedrolo en parlar de la seva obra o, més concretament, d’algunes de les seves obres. Devia pensar també en aquest llibre que, amb un altre títol, li va valer el premi Prudenci Bertrana en la seva primera convocatòria. Acte de violència és la recreació dinàmica i sostinguda d’una ciutat que viu unes jornades sense precedents: una estranya solidaritat va guanyant els ànims dels seus habitants, els quals, sense haver-se posat d’acord, obeint una consigna anònima i senzilla, instauren una situació que els permetrà de conquerir la llibertat sense vessaments de sang. No hi ha d’haver cap acte de violència; ningú no l’ha previst, ningú no l’ha desitjat… Però aleshores, de cop i volta, quan una “altra” utopia ja està a punt de realiztar-se, un home s’ha d’encarar amb l’amenaça d’un futur que durà noves lluites, nous terrors, noves mortaldats. Un nou Mussolini projecta una segona marxa sobre Roma…
Títol: El quadern gris
Autor: Josep Pla
Editorial: Destino
Any de publicació: 1966
Pàgines: 505
Data inici: 25/3/2008
Data Final: 20/4/2008
«Amb a penes vint anys, Josep Pla accedeix als cercles socials de la Barcelona noucentista. Després d’abandonar els estudis de Medicina i començar els de Dret, prefereix nodrir-se dels estímuls que troba fora de les aules universitàries. Les suggeridores persones que coneix a l’Ateneu Barcelonès l’introdueixen a prendre consciència de les seves inquietuds davant la vida. Per mitjà d’un dietari, Pla retrata llavors tant el món de l’Empordà del qual prové com el seu entorn a la gran capital, a partir d’una mirada que configura la seva personalitat.
La millor mostra del personal realisme novel.lat de Pla, El quadern gris, transcorre del març del 1918 al novembre de 1919, tot i que l’autor en va fixar la seva versió definitiva el 1966, amb prop de setanta anys. D’aquesta manera, el seu dietari de joventut constitueix una creació de maduresa, qualificada com una obra imprescindible de la literatura catalana del segle XX».
No deja de parecerme curioso que en el tren, debajo del cartel
martillo rompecristales
aparezca el texto
romper el cristal para acceder al martillo
dels pots de colacao sortiran exèrcits mutants d’escamarlans asassins…