Val, sí.. canvio les cintes de les còpies de seguretat.. i sí, també programo coses.. i fins hi tot arreglo teclats..
però jo no sóc informàtica, coi!
Val, sí.. canvio les cintes de les còpies de seguretat.. i sí, també programo coses.. i fins hi tot arreglo teclats..
però jo no sóc informàtica, coi!
… quan en arribar a la feina, en lloc de treure’t el jersei has de posar-te’l.
Ara que ho veig, l’únic que he escrit aquí últimament són els llibres que he llegit, i no és pas que sigui l’únic que faci però puc donar les gràcies a la xarxa ferroviaria per fer que els viatges siguin eterns i, per tant, pugui llegir-hi molt. Aquests dies he començat (per tercera vegada) Retrat de l’artista adolescent, de James Joyce. La Marissa ja m’ho deia que el sr. Joyce escrivia d’una manera molt peculiar, però em pensava que no seria per tant.. el cas és que alguns trossos he de llegir-los un parell de vegades perquè no sé què coi hi està dient. I aquest és un exemple:
Aquesta imatge li desvetllà una besllum de l’estranya i obscura caverna de la meditació, però va apartar-se’n immediatament, car sentia que no era encara l’hora d’entrar-hi. Però aquella ombra de la indiferència del seu amic semblava expandir en l’aire que l’envoltava una tènue i mortal exhalació; i, de sobte, va adonar-se que anava mirant, a dreta i esquerra, de l’un a l’altre mot fortuït que anava sorgint, i es meravellava nèciament que fossin tan quietament buidats de tot sentit actual, fins que àdhuc el rètol més insignificant d’una botiga lligà el seu esperit com amb els mots d’un embruix, i la seva ànima va marcir-se, sospirosa i antiga, mentre ell anava per una ruta que travessava munts de paraules mortes.
doncs això, que no s’entén un borrall!
També últimament he entrat en la dinàmica d’anar a concerts gratuïts i participar en concursos diversos. De moment m’ha tocat un lot de discos de Pupilo Records i unes entrades per a la presentació del PopArb d’aquest dimarts.. i a veure si cau alguna cosa més!
I m’he comprat una cantimplora xulíssima de color vermell.
No deja de parecerme curioso que en el tren, debajo del cartel
martillo rompecristales
aparezca el texto
romper el cristal para acceder al martillo
Hay quién me pregunta el porqué de mi regreso y en realidad no hay ningún motivo concreto. Puede que, al fin y al cabo, todo haya sido un cúmulo de casualidades…
Hace ya rato que intento insertar una canción aquí con goear pero no lo consigo.
En fin, era esta
Estimados lectores, les comunico oficialmente que he decidido finalizar mi estancia en la parte meridional de la península y regresar a mi casa, dónde el clima es mucho más frío pero el ambiente es más agradable.
Es por eso que, como en una boda hay que mandar invitaciones y no hay regalos si no hay banquete, creo que en breve tendremos que celebrar la fiesta ‘hevueltovesquebienhevueltoquesuelto’ xD ya hablaremos de la fecha
Estoy todavía planteándome si tengo que hacer una transformación linguística en este espacio de acuerdo con el cambio de residéncia, supongo que dependerá del día y del humor.
Apali, cuidin-se’m!
He decidit que tot depèn de mi, que el que em passa i el que penso són una mateixa cosa (una mateixa cosa)
Quan més hi penso, més convençuda
Astrud.
Me alegro infinitamente de no tener suegra. Así no tengo que pensar qué regalarle.