Déjame vivir con alegría..

Ara que ho veig, l’únic que he escrit aquí últimament són els llibres que he llegit, i no és pas que sigui l’únic que faci però puc donar les gràcies a la xarxa ferroviaria per fer que els viatges siguin eterns i, per tant, pugui llegir-hi molt. Aquests dies he començat (per tercera vegada) Retrat de l’artista adolescent, de James Joyce. La Marissa ja m’ho deia que el sr. Joyce escrivia d’una manera molt peculiar, però em pensava que no seria per tant.. el cas és que alguns trossos he de llegir-los un parell de vegades perquè no sé què coi hi està dient. I aquest és un exemple:

Aquesta imatge li desvetllà una besllum de l’estranya i obscura caverna de la meditació, però va apartar-se’n immediatament, car sentia que no era encara l’hora d’entrar-hi. Però aquella ombra de la indiferència del seu amic semblava expandir en l’aire que l’envoltava una tènue i mortal exhalació; i, de sobte, va adonar-se que anava mirant, a dreta i esquerra, de l’un a l’altre mot fortuït que anava sorgint, i es meravellava nèciament que fossin tan quietament buidats de tot sentit actual, fins que àdhuc el rètol més insignificant d’una botiga lligà el seu esperit com amb els mots d’un embruix, i la seva ànima va marcir-se, sospirosa i antiga, mentre ell anava per una ruta que travessava munts de paraules mortes.

doncs això, que no s’entén un borrall!

També últimament he entrat en la dinàmica d’anar a concerts gratuïts i participar en concursos diversos. De moment m’ha tocat un lot de discos de Pupilo Records i unes entrades per a la presentació del PopArb d’aquest dimarts.. i a veure si cau alguna cosa més!

I m’he comprat una cantimplora xulíssima de color vermell.